26 ene. 2014

PROBLEMA A TRES BANDES

Em sorprèn que després de tant de temps encara hi hagi  qui pugui dubtar que presidir un club de futbol, un partit polític o qualsevol altre institució pública  o privada no generi una oposició o bé, mal anomenats, enemics.

No m’agrada utilitzar la paraula enemic perquè deriva de guerra, i poder el nostre error es considera o donar per fet que hi ha una guerra, quan el que hi ha es una mala praxis del  lloc que ocupa cadascú en aquesta història, sigui la direcció, la oposició o el informador.

Per mi el problema recau, en el cas del mandatari,  en governar amb egos o amb actitud de  revenja o bé volen aprofitar-se del seu poder per un afany personal. En el cas de l’opositor,  buscar les febleses del contrari si cal utilitzant mentires.  El tercer es el periodista, l’encarregat d’informar de manera objectiva i neutral sense posicionar-se però que malauradament pateix les pressions dels propis mandataris o opositors que intenten influir en les seves paraules i també de la línia del seu editor.

No hauria de ser així,  crec que el mandatari hauria de representar a tots els que democràticament l’han escollit i periodista hauria de ser imparcial e informar d’allò que veu o investiga però no succeeïx així i encara enrevesa més la situació.


Crec, en conclusió, que no es un problema de fàcil solució, primer hauríem de disposar en tots els àmbits de dirigents nets de ego, protagonisme o afany econòmic, difícil... i d’altre banda periodistes lliures d’escriure o de dir el que objectivament saben sense estar coaccionat pels propis dirigents o pels seus editors.

No hay comentarios: